VOV4.K’ho - Kòp lao ờ tàm ua\ sơnơm geh  sap sèng tàm bơta kòp kan ngan sơm bời, hơ\ la tàm 4 bơta kòp kan  ngan sơm. Bulah bè hơ\,  Việt Nam  gam gơ ơm tàm 22 lơgar geh khà cau gơbàn kòp lao  jơnhua ngan  dunia. Tàm Dak Lak, tàm ala\ nam rềp do, cau kòp gơbàn kòp lao bè ờs gơmù ua\ ngan tàm tu\  cau gơbàn kòp lao ờ tàm ua\ sơnơm gam ai go\ gơguh ua\. Bơta do  gam gơ gơs la bơta lòng dờng ngan tus mờ gah lơh sơnơm,  gơbàn aniai tus broa\ lơh sang  kòp do lik bơdĩh Việt Nam tàm nam 2030 jat kơrnuat bơh Thủ tướng Chính phủ.

            Kòp lao ờ tàm ua\ sơnơm la bơta vi khuẩn lao sơndra\ wơl êt ngan la  bơh 2 bơta sơnơm tàm mpồl sơnơm I la isoniazid mờ rifampicin. Kòp lao ờ tàm ua\ sơnơm kan ngan geh ơnơm, khà bời den  êt ngan. Tu\ do, Việt Nam gam ơm dơ\ 15 tàm 30 lơgar geh khà cau gơbàn kòp lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm jơnhua ngan rlau jơh dunia.

 Jat jơnau yal bơh Hìu sơnơm lao mờ phổi càr  Dak Lak, nam 2017, hìu sơnơm do neh kham mờ sơnơm kòp ai tus 1 rbô na\ cau kòp lào ala\ bơta, tàm hơ\ geh 30 na\ cau kòp lao ờ tàm  ua\ bơta sơnơm. Bơh nam 2015 tus tu\ do,  khà cau kòp  lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm tàm Dak Lak slơ ngai slơ gal. Nền nòn nam 2015, geh 20 na\ cau, nam 2016 la 25 na\ cau mờ nam 2017 la 30 na\ cau. Mùl màl do gam la bơta lòng dờng tàm broa\ lơh  rcang sơndra\ kòp lao tàm càr Dak Lak. Bác sĩ Nguyễn Kim Mỹ, Phó kuang atbồ hìu sơnơm lao mờ phổi càr Dak Lak ai git:

 Tu\ do 63 càr, [òn dờng tàm gùt lơgar drờm neh  go\ gơbàn kòp lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm, ngan la tàm ala\ [òn dờng dờng. Mờ kung neh gơbàn kòp lao siêu gơ sơndra\ sơnơm, geh  tu\ kòp lao ờ tàm dùl bơta sơnơm lơi, hơ\ la gơbàn kòp lao do la ờ geh sơnơm  sơm bời. Tàm Dak Lak, tu\ do  bol a` gam atbồ rlau 70 na\ cau kòp lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm mờ  geh 1 na\ cau gơbàn kòp  ờ geh sơnơm lơi tàm nàng sơm kòp.

Jat bác sĩ Nguyễn Kim Mỹ, ua\ ngan cau kòp lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm gơlik geh tàm hìu sơnơm lao gơbàn wơl kòp. Bơh tài gơbàn  bè do la bơh  cau kòp ờ lơh jat broa\ pơlam sơm kòp bơh cau lơh sơnơm dê, hùc sơnơm ờ di jiơ,  ờ tơl liều mờ ờ di  tu\ tơngai geh pơlam, gơlam gơbàn wơl ua\ dơ\ kòp. Jo\ rhời, vi khuẩn lao geh ờ tàm  ờ ua\ bơta sơnơm sơm. Cau hìu nha\ bơh cau kòp lao gơbàn  wơl kòp gam sơm kòp tàm hìu sơnơm lao mờ phổi càr Dak Lak  boh bơr:

Wa khai  geh hùc tơl sơnơm mơya ờ lơh jat di jơnau pơlam bơh bác sĩ, wa khai gam chu jrào den tàng gơbàn kòp wơl. Lài hơ\, bác sĩ neh nting tơng kah  bloh, ờ geh chu jrào mơya  mơi đơs sùm mờ wa ờ  dờ`. Gơbàn kòp dơ\ 2 den sa\ bồ wa glar rlau, ua\ duh sa\,  ua\ bơsia\, sa\ den ờ sô, gơbàn  gơmù kg.

Bơta lòng  dờng ngan  tàm sơm kòp lào  ờ tàm ua\ bơta sơnơm la  kòp do  sơm bời ờ ua\, ờ hềt tus 50%. Bơh tài  la pơndrờm  mờ sơm kòp lao bè ờs, sơm kòp lao  ờ tàm ua\  bơta sơnơm kal  ke rlau ua\ ngan. Lài jơh la,  ala\ bơta  sơnơm den ua\ rlau, gơbàn ờ niam ngui sơnơm kung ua\ rlau. Dơ\ 2,  la tu\ tơngai sơm kòp den jo\ rlau, tus 3 dơ\ pơndrờm mờ lao bè ờs, kờp bal la di 20 nhai,  geh lơh sa\ cau kòp gơbàn ờ sô  ngan. Tài bơh bơta do mờ ua\ ngan cau kòp sang gùl gùng broa\ lơh sơm kòp, ngan la ala\ cau kòp rbah, kis tàm tiah sar lơgar ngài. Gơbàn aniai la bơdĩh mờ gơbàn chơt ua\, ala\ cau kòp do gam lơh bơtờp vi khuẩn lao ua\ ngan tàm [òn lơgar.  Yal bè  ala\ ngai sơnrờp kal ke tu\ ngui sơnơm sơm kòp lao, dùl na\ cau kòp tàm sơm kòp tàm hìu sơnơm lao mờ phổi càr Dak Lak yal:

Tu\ pa ngui sơnơm  lao den jơh duh sa\. Geh 3  ngai den gơbàn duh sa\ sùm, sa\  jan den bòl glar ngan. Geh ngai duh  sa\  gùt mang, tus mờr àng la ờ gam jai ta\ nhơm tai, pal ta\ nhơm mờ bình oxy. Tu\ hơ\ a` ngòt ngan. Mơya tu\ lùp bác sĩ den  bác sĩ đơs la ờ ngòt bơta lơi, ba`  kơ lôi,iang nùs sơm kòp. Tơnơ\ a` go\ gơlơh niam.

Dùl tàm ala\ bơta  lơh bơh tài lơh kòp lao ờ tam ua\ bơta sơnơm gơbàn ua\ tàm  ala\ nam do hơ\ la kòp lao gam gơbàn  bơta cah is bơh [òn lơgar, cau kòp sùm bàs sìl, pồn kòp, ờ lòt kham mờ  sa\ tờm is blơi sơnơm rê hùc. Tu\ sa\ ja` ờ sô ngan tai gơlam tus ờ tàm sơnơm  den hơ\ sồng mut hờ hìu sơnơm. Bơta do geh gơbàn aniai dờng ngan tus broa\ sơm kòp, ngan la pơhìn ờ tàm sơnơm. Bác sĩ Nguyễn Kim Mỹ ai git tai:

Cau kòp lao tu\ do khi gam bàs sìl, ờ mìng làng bol tàm tiah sar lơgar ngài mờ mo tơn  bè ala\ cau geh git wa\,  cau lơh  kuang dà lơgar kung bàs sìl. Bơh bơta do gơlam khi pồn kòp. Khi ờ lòt kham hala blơi is sơnơm  sơm kòp.

Ngai 17/3/2014, Thủ tướng Chính phủ neh geh quyết định sồ 374 geh mut lơh broa\ lơh sơndra\ mờ kòp lao tus nam 2020 mờ broa\ lơh tus nam 2030, Việt Nam  ờ gam kòp  lao tai. Bulah bè hơ\,  mờ bơta kòp lao ờ tàm ua\ bơta sơnơm gơguh bơh ala\ nam bè tu\ do, broa\ lơh rcang sơndra\ kòp lào tàm Dak Lak gam  gơ ơm tềng bơta lòng dờng ngan. Den tàng, nàng lơh geh broa\ lơh kuơ màng, kờ` geh bơta attê bal bơh ala\ gah, sơnah lơh broa\,  mpồl bơtìan mờ  jơi bơtìan, ngan la  broa\ tus bal kràn ngan bơh ala\ kơna\ atbồ  nàng tơngguh git wa\ bơh mpồl bơtìan bè kòp lao, pleh bơta cah is, bàs sìl. Mpồl bơtìan kờ` pal dong kờl nàng  cau kòp lao sơrlèt gan  bơta  jê sa\ bơh kòp tê. Tu\ gơbàn ala\ bơta bơh kòp lao, kờ` pal lòt kham mo tàm hìu sơnơm kơnhòal hala dờng rlau hala  tàm hìu sơnơm  gah kòp lào mờ kòp phổi.

Cau mblàng K’ Brọp