Dak Lak ai tơlik khà tus nam tơnơ\, geh 20% khà ntum geh tơl khà [òn lơgar pa. Mơya, khà do ngan la ờ gờtu lơh geh, tài pràn bàng bơt bơtàu bòn lơgar pa tàm càr do tờ tơl ngan, ngan la tiah sar lơgar ngài, tiah làng bol kòn cau.

            Ồng Sính Chứ Chơ atbồ bòn Ea Uôl, ntum }ư\ Pui, kơnhoàl Krông {ông ai git: Tu\ mut lơh broa\ lơh dà lơgar bơt bơtàu bòn lơgar pa, làng bol den chờ ngan, bulah bè hơ\,  broa\ tơr gùm ta\ pơ gồp pria\ jền nàng bơt bơtàu den gơbàn kal ke ngan, tài rài kis bơh làng bol gam ua\ ngan bòl glar kal ke. Ồng Sính Chứ Chơ đơs:“Bơt bơtàu bòn lơgar pa ngan ngồn la  kờ` ngan mơya làng bol mờ dà lơgar pal lơh bal, làng bol pap ta\ pơ gồp bal tai hơ\ sồng gơtùi lơh. Kal ke den gơbàn gơ kòl tềng lơh gùng, kòl ù khi dê, khi ờ ai. Bơta do den dà lơgar pal dong kờl ai bòn den ờ gơtùi lơh gơs”.

            Ntum }ư\ Pui, kơnhoàl Krông {ông lài do la tiah pôs ling ka] màng bơh càr Dak Lak. Bulah neh geh Đảng, Dà lơgar sền gròi bơcri, mơya tu\ do gam la ntum ua\ ngan kal ke rbah, rlau 90% khà kờp làng bol la cau kòn cau, pria\ geh kờp bal tơl cau pah nam mìng geh 9 tơlak pria\. Ồng Nguyễn Văn Tâm kuang atbồ anih duh broa\ làng bol ntum }ư\ Pui ai git: Ala\ khà broa\ lơh bè bơt bơtàu phan bơna  bòn lơgar bè gùng lòt, bơtơt rbòng dà, hìu bơsram, hìu ơm làng bol den kan ngan  gơtùi lơh geh. Tài bơh pria\ geh ê\t, rài kis gam ua\ ngan kal ke,  hoàc hươr srap bơta den tàng broa\ trơ gùm ta\ geh bơh làng bol  nàng bơt bơtàu bòn lơgar pa gơtìp ua\ ngan kòl yan kal ke:“Khà broa\ lơh kan ngan la tơngguh pria\ geh bơh làng bol, mờ khà ntum gal làng bol kòn cau, ngan la làng bol trờn tus kis khat gơboh. Khà hìu nha\ rbah bơh ntum la 27,9%. Làng bol ua\ ngan la  broa\ lơh broa\ sa, chi tam tờm ngan la tơngời mơya tàm ờ ua\ nam do tơngời sơntìl pa kung ờ gam la chi tam tờm ngan tai tài pria\ tac den ê\t, pria\ bơcri tuh lơh den ua\, ù den klàr, tu\ do cau geh gơs tam bùm blàng mơya kung kan ngan tàm broa\ drà ka\ bro. Làng bol ta\ pơ gồp nàng lơh phan bơna den kal ke ngan. Đơs bal ngan lam sồr ta\ pơ gồp bơh làng bol den kan ngan, kơp sùm  bơh la lơgar la tờm ngan”.

            M’drak la dùl tàm ala\ kơnhoàl ngài ngan bơh càr Dak Lak, srơh broa\ lơh bơt bơtàu bòn lơgar pa tàm do kung gơtìp ua\ ngan kòl yan kal ke, tài tơrgùm geh khà ta\ pơ gồp bơh làng bol den geh ê\t ngan. Nùs nhơm bơh làng bol kờ` broa\ lơh do den niam mơya sa\ tờm pràn nàng ta\ pơ gồp den ờ geh ngan, den tàng broa\ lơh ala\ broa\ lơh gam ờ hềt lơh di bơta khà kờ`. Ồng Nguyễn Hải Diện kuang jat jơng atbồ anih duh broa\ gah tề lam gùng dra\ bal ntum Ea M’lây, kơnhoàl M’Drak đơs bơta mùl màl:“Lơh gùng mờ bê tông ờ hềt di mờ broa\ rơndap ờ, lơ ut 6 phơng, ơnàng 80 phơng, di tơl nàng rơndeh geh lòt tàm nhai mìu ờ gơbàn gơ kòl lơm. Tu\ do gam lam sồr làng bol ta\ pơ gồp is, ngan la ờ hềt geh bơh ròt dà lơgar bơcri. Khà ntum đơs la geh rơndap den tus pơrjum bol a` geh đơs  la geh rơndap broa\ lơh bè lơi mơya ờ geh pria\ den ờ gơtùi lơh ngan”.

            Tàm ntum Ea Riêng, kơnhoàl M’Drak, broa\ lơh bơt bơtàu bòn lơgar pa kung gam ai go\ kơnjơ\ kơnjut ngan. Ồng Bùi Duy Hùng kuang jat jơng atbồ đơng lam Đảng ntum Ea Riêng ai git: ntum mìng neh lơh geh 9 tàm 19 broa\ jàu lơh, bulah bè hơ\,  ala\ broa\ lơh ờ hềt gơtùi lơh den gơ lơh ngan ngan mut lơh tài khà pria\ den ê\t ngan:“Bơta kal ke ngan la phan bơna bơt bơtàu bòn lơgar, bè lơh gùng, dà lơgar bơcri bloh làng bol tơl hìu ta\ 3 tơlak pria\ tài bơh làng bol kis rah rài bè do den làng gơbàn kal ke ngan. Làng bol den chờ ngan mơya tu\ tơr gùm  sồr ta\ den gơbàn kòl yan kal ke ngan. Gùng lòt den kal ke, den làng bol lơh is, ơnàng 70 phơng mo, kờ` rơndeh mai\ geh lòt tàm nhai mìu lơm. Jat khà  broa\ lơh bơh bòn lơgar pa den gùng bè do la ờ hềt gơtùi niam, nàng tam dra\ mờ ù mbè, sơndra\ ntiar, oh kòn lòt bơsram ba` gơ lơh bơ\ bơl ir tàm nhai mìu lơm”.

            Jat broa\ lơh geh ai lơh, nam tus càr Dak Lak  geh 31 ntum geh tơl khà la bòn lơgar pa. Bulah bè hơ\,  tus tu\ do,  gam ờ hềt geh ntum lơi geh tơl khà di broa\ jàu, mờ jơh nam tơnơ\ lơh ngan kung mìng geh 10 ntum geh tơl khà. Gơbàn geh bè bơta ơ dàr, lơyaì ua\ ngan la bơh khà ta\ pơ gồp bơh làng bol gam ê\ ngan, ngan la tàm tiah sar lơgar ngài. Ồng Vũ Văn Đông gơnoar jat jơng at bồ  Gah lơh broa\ sa mờ bơtàu tơngguh bòn lơgar càr- mờ la cau geh jơng tàm Mpồl đơng lam broa\ lơh bơt bơtàu bòn lơgar pa càr Dak Lak ai git: Nàng dùl ntum geh tơl khà la bòn lơgar pa den kờ` pal bơcri bơh 250 tus 300 tơmàn pria\. Mờ dùl càr gam ua\ ngan kal ke bè Dak Lak den kan ngan mut lơh:“Tàm  bơta geh bè càr Dak Lak tu\ do, den khà pria\ geh la kal ke ngan, gam dờp bơta dong kờl bơh dà lơgar. Den tàng ngan, nàng lơh geh den jơnau dan đơs mờ gơnoar atbồ dà lơgar dong tơl bơta nàng dong kờl khà pria\ tus mờ càr Dak Lak, mờ khà pria\ ai tu\ do den gùt lơgar la gơbàn kal ke ngan. Jat kơrnuat bơh mpồl duh broa\ ala mat làng bol càr den bè ờs tơr gùm geh tàm làng bol mìng tờm 10%. Ngan la,  geh ala\ tiah pas rlau den kung tơr gùm geh ua\ rlau, ai tàm tiah sar lơgar ngài den tơr gùm la kan ngan, geh tu\ mìng trơ gùm geh 5 tus 6% kuang la bơta kal ke ngan”.

            Mờr 4 nam mut lơh broa\ lơh  dà lơgar bơt bơtàu bòn lơgar pa, mpồl bơtìan làng bol tàm Dak Lak neh nhap nhar ngan lơh jat, ta\ pơ gồp rlau 500 tơmàn pria\ mờ 80 rbô thơt vuông ù. Mơya, pơndrờm mờ bơta kờ` bơt bơtàu bòn lơgar pa, ngan la tàm tiah sar lơgar ngài,  den khà sồ do gam ê\t ngan kờ` geh bơta dong kờl bơh ala\ khà ndai.

                                                                                              Cau mblàng K’ Brọp