VOV4.K’ho - Tơnơ\ 5 nam mut lơh,  broa\ lơh bơt bơtàu [òn lơgar pa tàm gùt lơgar neh gơ gơs la srơh làng bol lơh broa\ nggôr ung mờ drờm geh lơh làm. Jơh mờ ròt gùng bal mờ gal ngan làng bol neh attê bal, ta\ pơ gồp pràn mut lơh broa\ lơh mờ neh lơh geh ua\ cồng nha kuơ màng. Bulah bè hơ\,  kung gam tềng hơ\ ala\ bơta ờ niam, kờ` pal bơsong geh. Bơh hơ\,  broa\ git go\ mờ tam gơl ala\ bơta ờ niam bph broa\ lơh mờ broa\ lơh la bơta ai tơlik ngan nàng broa\ lơh bơt bơtàu [òn lơgar pa wèt tus bơta mùl màl mờ ngan ngồn geh ta\ pơ gồp kuơ màng ngan tàm broa\ bơtàu tơngguh rài kis phan bơna mờ nùs nhơm bơh làng bol, lơh tam gơl muh mat [òn lơgar.

            Tàm càr Đồng Tháp, gal ngan làng bol chờ  hờp ngan ai git broa\ lơh  bơt bơtàu [òn lơgar pa la dùl broa\ lơh di pal ngan bơh Đảng mờ Dà lơgar, lơh di bơta kờ` bơh  gal ngan làng bol, la broa\ lơh di nùs nhơm làng bol. Tus tu\ do,  tàm Đồng Tháp neh trơ gùm geh 27 ntum geh dờp geh la tơl khà [òn lơgar pa. Tàm 5 nam do,  Đồng Tháp neh trơ gùm geh rlau 33.500 tơmàn pria\ nàng mut lơh  broa\ lơh, tàm  hơ\ geh rlau 700 tơmàn pria\ bơh làng bol ta\ pơ gồp. Bơh hơ\ muh mat [òn lơgar gùt càr neh gam gơl niam. Ồng Nguyễn Anh Kiệt dùl na\ làng bol kis tàm kơnhoàl Thanh Bình chờ hờp đơs:“{òn lơgar pa den geh lơh tam gơl ua\ bơta ngan. Lơh sa, bơtàu tơngguh lơh sa geh bơta tam gơl pa, ala\ broa\ lơh, rài kis chài rgơi kung neh geh ua\ ngan  gơguh jak. Bơh hơ\,  làng bol geh tam tìp, bơsram bal. Bơh hơ\,  geh ai go\,  làng bol geh wa\ mờ mut lơh broa\ lơh  he dê bal mờ gơnoar atbồ [òn lơgar nàng  bơt bơtàu [òn lơgar pa”.

            Tàm pơrjum gùt lơgar cơldu\ tam pà bal [òn lơgar pa nam 2016 neh geh lơh  tàm nhai 4 tàm Cần Thơ, jơnau yal tơnggit bơh cơldu\  tam pà broa\ lơh [òn lơgar pa  Dà lơgar geh đơs loh tus tu\ do,  gùt lơgar geh rlau 1.760 ntum mờ khà 19,7% ntum tơl khà [òn lơgar pa, geh 17 mpồl kơnhoàl geh Kuang gơs gơnap gơnoar atbồ hơđang rlau jơh dà lơgar dờp la ntum tơl khà [òn lơgar pa. Tàm hơ\,  bè cồng nha ai go\, broa\ lơh bơt bơtàu [òn lơgar pa geh pơ gồp  dờng ngan tàm broa\ bơtàu tơngguh rài kis phan bơna mờ nus nhơm bơh làng bol,  lơh tam gơl muh mat [òn lơgar.

            Bulah bè hơ\,  ala\ bơta gam ờ niam, ala\ kal ke kung neh gơlik geh bal tàm broa\ mut lơh. Tàm hơ\,  bơta ờ ring bal bè cồng nha mut lơh ala\ tiah, ala\ broa\ lơh kung slơ ngai slơ gơ krơi is. Dilah tơl khà bơh đah jum mat tơngai lik dà lơgar la rlau 46%  den ù tiah đah  kơh bơnơm đah tô la mìng rlau 9%,  mờ Tây Nguyên la 15,5%. Bal mờ hơ\,  dùl ròt ala\ bơta bè bơta atbồ  lơh broa\ bal bơh ala\ gah mờ ala\  sơnah gam ua\ ngan bơta gơ kòl, gam, gam gơbàn ua\ ngan ai go\ lơh jat ntoat bal jat cồng nha nàng gờ` geh tơl khà,  bơta gam gơbàn dồs tàm bơt bơtàu phan bơna tàm  [òn lơgar pa tàm ờ ua\ tiah ờ hềt  bơsong geh jơh. Bal mờ hơ\,  broa\ ờ tơl broa\ lơh tam pà,  sền gròi mờ  sền jat ala\ khà pria\ mut lơh broa\ lơh  gam  bơta gơbàn  lời wơl, geh lơh aniai ngan tus broa\ lơh bơt bơtàu [òn lơgar pa. Ồng Nguyễn Văn Doanh kuang atbồ cơldu\ tam pà broa\ lơh dà lơgar bơt bơtàu [òn lơgar pa càr Bắc Giang đơs:“Bè tam pà khà pria\, Bắc Giang bol a` geh jơnau sồr la bol he pơnjat tai sền gròi tus ala\ bơta bè làng bol, ba\ ù tiah hơ\ sồng cồng nha mut lơh broa\ lơh tam pà bal. Ai tu\ do,  di gơlan ngan la pal sền jat khà gam drờm bak mờ tam pà ring bal. Tàm tu\ lam sồr la ờ go\ di tam pà ua\, pleh gơbàn hoàc hươr gời mờ ờ gơ ơm tờm ngan la kan ngan”.

            Ồng Nguyễn Minh Tiến atbồ mờ la kuang atbồ cơldu\ tam pà [òn lơgar pa dà lơgar đơs la,  nàng gàr niam bơta  pràn di gơtùi lơh tu\ mut lơh geh broa\ lơh pơnjờng mut lơh nàng ala\ [òn lơgar geh lơh ngan tơl khà di pal mờ bơta pràn mờ bơta geh lơh sa. Gah lơh broa\ sùm Mpồl đơng lam Dà lơgar geh tơlik jàu khà broa\ lơh geh lơh ngan geh tus khà di pal tus nam 2020 nền nòn ai tus ala\ [òn lơgar jat gùng ờ tam pà ring,  drờm bal. tàm hơ\ geh lơh pràn ala\ broa\ lơh nàng lơh geh bơta pràn tus ala\ ntum ua\ ngan kal ke brồ guh, tơn srềp cah ngài bơh ala\ tiah, lơh ngan bơtàu tơngguh jat ròt bal,  geh  broa\ lơh tam pà, sền gròi  mờ  sền jat ala\ khà pria\ mut lơh broa\ lơh. Ồng Nguyễn  Minh Tiến đơs loh: “Bè broa\ lơh tơngguh bơta pràn bơt bơtàu [òn lơgar pa tàm ala\ kơna\, ngan la geh  dong lài jơh tus ala\ cau kuang  kơnhoàl, ntum, [òn. Mờ wèt tus ờ mìng geh gơ ơm tàm  ròt, tu\ do geh ua\ ngan [òn lơgar pa do jat jơnau đơs bơh Gơnoar ala mat dà lơgar den ala\ [òn lơgar  geh đơs la,  pal pờ ơnàng geh bơto bơtê [òn lơgar pa tus ala\ at bồ mpồl lơh  sa bal, cau tờm lơh sa  sươn  dờng,  kra [òn, atbồ [òn, ala\ cau geh bơnga\ pin dờ`. Hơ\ hơ\ sồng  mùl màl la cau tus bal broa\ lơh [òn lơgar pa. Tu\ do,  bol a` kung dan jơnau đơs bơh Anih duh broa\ sùm Gơnoar ala mat dà lơgar nàng geh pờ ơnàng cau nàng geh bơto bơtê broa\ lơh”.

            Tàm  tơngai bơh nam 2016-2020, broa\ lơh nền nòn ngan  geh ai git la lơh ngan 50% khà ntum tàm gùt lơgar tơl khà [òn lơgar pa,  tơl càr, tơl [òn  dờng di dà lơgar atbồ geh êt ngan pal dùl kơnhoàl tơl khà [òn lơgar pa. Bè hơ\,  bal mờ broa\ pơnjat tai geh lơh gơs ala\ broa\ lơh, gùng dà broa\ lơh den broa\ lơh pràn  broa\ mblàng pơlam, bơtàu tơngguh git wa\ ai tus cau kuang mờ  làng bol tàm [òn lơgar, bơtàu tơngguh  khà niam bơh ala\ srơh pơr lòng bơt bơtàu [òn lơgar pa la dùl tàm ala\ bơta pal lơh mo ngan tàm bơta mut lơh broa\ lơh.

                   Cau  cih mờ yal tơnggit K’ Brọp