VOV4.K’ho - Mờ nùs nhơm kờ` dong kờl oh mi cau ùr geh rài kis niam rlau, 2 nam do, lo\ H’Hồng Kđoh gam sơnđan la mè Uyên atbồ mpồl cau ùr [òn Phơng, ntum Cư\ Dliê Mnông, kơnhoàl Cư\ Mgar, càr Daklak meh pờ is ơdu\ bơto git sra\ tus oh mi cau ùr tàm [òn. Ala\ lơh ngan bơh lo\ dê neh geh  gơ sal wơl, tu\ cau ùr tàm [òn Phơng git dòk, git cih, bươn boài tàm broa\ lơh pah ngai, srơh broa\ lơh cau ùr geh ai go\ niam rlau. Lo\ H’Hồng Kđoh neh chờ ngan la  la dùl na\ cau ala mat  bơh càr Daklak lòt pơrjum pơr lòng kờ` gơboh dà lơgar gùt lơgar dơ\ 9 tàm lồi nam lài.

            Pah mang ngai dơ\ 6 , dơ\ 7 mờ ngai rlô pah poh,  oh mi cau ùr kogn cau Rơđê kis tàm [òn Phơng, ntum Cư\ Dliê M’nông, kơnhoàl Cư\ Mgar, càr Daklak den  geh chờ ngan at sra\,  at gai cih jà bal lòt  tus Hìu chài rgơi [òn nàng bơsram git sra\. Ơdu\ bơto bơh lo\ H’ Hồng Kđoh la cau atbồ mpồl cau ùr [òn Phơng, pờ geh bơh nhai 10 nam 2014 mờ kơp kờ` ờ gam geh cau ờ git sra\ tai tus mờ oh mi cau ùr. Lo\ H’ Hồng ai git:“Oh mi cau ùr tàm [òn gal ngan la ờ git sra\, den tàng srơh cau ùr tàm [òn  ờ bơtàu tơngguh,  oh mi kơnờm mờ cau ndai ky\ mat sa\ he  tàm ala\ sra\ nggal. ua\ dơ\ pơrjum  go\ bơta ờ git sra\ bơh oh mi cau ùr go\ gơ lơh ờ niam ngan tàm rài kis, den tàng a` neh pờ geh ơdu\ bơto sra\ kờ` oh mi cau ùr git sra\ geh”.

            Bơh sơnrờp, bơh bơta gơ lơh gam bàs mờ bơh rài kis gam ua\ ngan kal ke, oh mi cau ùr ờ hềt git rơndap tap sèng tu\ jiơ, den tàng broa\ lam sồr mờ pờ geh ơdu\   kòl yan kal ke ngan.  Sùm lòt tus tơl hìu lup lap, boh bơr,  hơ\ sồng sùm hòi điện thoại, đơs ngan bal mờ bơklau ai pơ ùr in lòt bơsram sra\, lo\ H’Hồng gam ta\ is pria\ tờm blơi gai cih,  blơi sra\ cih pà cau tus lòt bơsram. Bùi ngai sơnrờp geh 8 na\ cau lòt bơsram. Bơh bơta kờ` git  cih, git sền sra\ geh lơh oh mi cau ùr sùm tam jà bal,  cau lòt bơsram neh tus 44 na\ cau, tàm hơ\ geh cau bơsram neh di 40-50 sơnam. Ala\ cau lòt bơsram sra\ neh ờ gam bơsìl tai,  ala\ kal ke bè sơnam dờng sa\, broa\ lơh mìr sre pah ngai,  kờ` sùm  geh tus ala\ mang lồi poh geh lòt bơsram. Lo\ mò Sa Li dùl na\ cau bơsram neh mờr 50 sơnam,  đơs:“Tài bơh kờ`  git sra\,  den tàng a` neh lòt bơsram, ua\ cau  lòt bơsram mờ git sền sra\ den tàng a` geh  bơsram jat bal sơl. Mat kung sền ờ loh  tai, mơya tài bơh kờ` bơsram den tàng a` gam lơh jat bơsram. A` kung neh  dờng sơnam, gơya lòt tềng do tềng ne kung kờ` pal git sra\ den tàng a` lơh ngan bơsram”.

            Kờ` ngan git sra\ nàng ba` kơnờm mờ cau ndai ky\ mat  ơla tai hala lip tê pah dơ\ lòt càn pria\ hala lòt kham kòp,  dan lòt bơsram kòn in, den tàng oh ki cau ùr geh lơh ngan lòt bơsram. Trồ mang,  mơya geh lo\ gam ma\ kòn tềng ngkời ndang lòt bơsram ndang. Geh  ala\ lo\ lòt lơh broa\ rê, pal tru\ gơm phan sa,  ờ hềt sào sa den kung neh geh tus lòt bơsram nàng thàn tus ơdu\. Lo\ mò Di boh bơr:“Mè Uyên bơta sra\ ờ  sa pria\ ờ,  khai bơto sra\ jơh nùs ngan. Rài kis hìu nha\ khai kung kal ke ngan, mơya  khai gam  lời tu\ tơngai nàng bơto sra\ bol a` in. Bol a` tus bal bơsram sra\ geh git ua\ bơta ngan. Lài hơ\,  a` kung ờ git  dùl ơkhar lơi, tu\ do a` neh git sền sra\, git cih. A` kờ` ngan lòt bơsram. Ưn ngài mè Uyên ua\ ngan”.

            Bơta  jơh nùs bơh cau dờng, neh pơlam tus rnàng kơnòm sa\, cau dềt tàm [òn Phơng. Ua\ kơnòm bơsram kai I kung geh lòt jat bal ala\ bi, ala\ mè tus ơdu\  bổ túc bơsram tai. Bơh ơdu\ bơsram do,  ala\ kơnòm bơsram ơdu\ 3, ơdu\ 4,  tàm hìu bơsram  đòk sra\ den ờ di dấu den tu\ do neh đòk  di pal rlau. Mờ  bơta kuơ màng rlau tai la jơh ala\ oh mi cau ùr tàm [òn  Phơng drờm git cih,  git sền sra\,  geh lơh buơn boài ngan tus tàm broa\ lơh pah ngai mờ bơsram geh ala\ bơta  pa. Mò mè Lin kuang atbồ mpồl cau ùr ntum Cư\ Dliê M’nông, kơnhoàl Cư\ Mgar, đơs: “Broa\ bi H’Hồng pờ ơdu\ bơsram nàng  git sra\  tus oh mi cau ùr tàm [òn geh pơrya kuơ màng ngan,  ngan ngồn ngan, geh bơnga\ kuơ màng ngan tus mờ oh mi cau ùr. Chồl guh  bơhìan niam bơne\ hơ\ bơh cau ùr dê, bơtàu tơngguh git wa\ bơh oh mi cau ùr. Kơnờm bơh bi H’ Hồng pờ ơdu\  bơsram  git sra\ mờ ua\ ngan oh mi cau ùr tàm [òn Phơng neh  git sra\, git  cih , git sền, git ky\ mat... Oh mi git  lơh sra\ nàng càn pria\ mờ anih pria\ jền dong kờl cau rbah, dan cih mat ai oh kòn geh lòt bơsram, lòt kham kòp kòn in...”

            Bơh broa\ bơto git sra\  oh mi cau ùr in,  mờ srơh cau ùr tàm [òn Phơng neh geh ua\ ngan tam gơl. Tàm ala\ bùi bơsram,  lo\ H’Hồng neh tơmut bal  jơnau  git wa\ bè adat boh lam, ờ do ờ da\ gùng lòt tàm jơnau bơsram, mblàng pơlam oh mi cau ùr in. Nam 2015, lo\ H’Hồng neh  pơnjờng ala\ cau lòt bơsram tus bal tàm broa\ lơh tềm pềr, mờ kes pria\ tềm pềr geh tus 20 tơlak pria\, lơh geh yang phe  bơta nđàc, geh rlau 100 kg phe, mờ ròng  sur ù 800 rbô kờ` dong geh ala\ oh mi ùr rbah,  oh mi ùr  gơbàn kal ke.

            Mờr 2 nam do,  ơdu\ bơsram bơh  bơh lo\ H’Hồng gam sùm geh lơh. Bơta jak bơsram bơh ala\ cau bơsram neh la bơta  pràn nàng lo\ H’Hồng pơnjat tai geh pờ ơdu\,  lơh bal bơto git sra\ ala\ cau ờ git sra\ in, mờ  tus ba;l cri bơyai tàm mpồl cau ùr,  geh yal tơnggit tam pà ala\ jơnau git wa\ bè sền gar pràn  kơldang sa\ ja`,  tam chi, ròng phan. Iat, lam sồr, tam pà bơta  kal ke mờ jờng oh mi cau ùr brồ guh tàm rài kis, ala\ srơh broa\ lơh bơh mpồl cau ur drờm geh lo\ H’Hồng mut lơh niam ngan, cèng wơl ua\ tam gơl tàm rài kis pa tàm [òn  Phơng.

            Cih dờp ala\ ta\ pơ gồp bơh lo\ tus mờ [òn,  nhai 12 nam 2015,  lo\ H’ Hồng Kđoh geh la cau pơnỳơ sa\ ngan la dùl tàm cau ala mat bơh càr Daklak lòt Pơrjum pơr lòng kờ` gơboh dà lơgar dơ\ IX. Mơya  phan jờng dờng ngan tus mờ lo\ la bơta kờ` gơboh bơh làng bol,  la bơta tam gơl rài kis bơh cau ùr [òn Phơng slơ ngai slơ niam rlau.

                   Cau cih mờ yal tơnggit K’ Brọp