VOV4.K’ho -  Lo\ H’Yam Bkrông kòn cau Rơđê kis tàm [òn Tơng Jú, ntum Ea Kao, [òn dờng Buôn Ma Thuột, càr Daklak la cau  jơh nùs ngan mờ broa\ lơh tà` phan  bơhìan yau, bè ồi,  phan  soh. ờ mìng crơng gơs mpồl lơh sa  bal tà` ồi, ai geh broa\ lơh, geh tai pria\ jền tus  rlau 100 na\ cau ùr tàm  ala\ [òn rềp bal, lo\ gam ai go\ bơnga\ bơh dùl na\ cau ùr atbồ [òn geh bơnga\ ngan.

            Deh mờ dờng  bơh tàm [òn den tàng lo\ H’Yam Bkrông wa\ loh ngan ala\   niam, ờ niam bơh  broa\ bơhìan tà` ồi yau kòn cau he dê. Rài kis tu\ do,  phan soh pa niam sùm geh tam gơl sùm, ua\ cau ờ gam kờ` ngan mờ bơrnơ\ tà` ồi, broa\ tà` ồi, tà` phan  yau den tàng ồi, phan yau slơ ngai slơ gơbàn rhời roh jơh. Nam 2003, lo\ H’Yam lam sồr ờ ua\ oh mi cau ùr  tàm [òn tàm [òn Bông mờ Tơng Ju\, ntum Ea Kao, lơh geh mpồl lơh sa bal tà` ồi bơhìan, phan yau kòn cau Tơng Bông, nàng geh lơh wơl bơhìan yau kòn cau he dê.

            Tàm ala\ ngai pa crơng gơs,  mpồl lơh sa bal gơtìp ua\ ngan kal ke bè khà pria\ lơh broa\,  phan tà` gam bal hia\ mờ gam  ờ li la,  ờ hềt geh cau nac blơi kờ` ngan sơl. Mờ bơta lơh ngan geh lơh wơl  broa\ bơhìan la tà` ồi bơh kòn cau  he dê, lo\ H’ Yam Bkrông lam sồr  geh lam sồr ndang  ta\ pơ gồp dong kờl khà pria\  bơh càr, mờ geh  jòi bơsram ndang bơta mờng bơh broa\ tà` ồi bơhìan yau bơh ala\ cau chài,  hơ\ sồng geh bơto wơl tus ala\ oh mi cau ùr in tàm mpồl lơh sa bal. Tu\ geh phan ồi geh tà` niam,  li la,  mờ geh khà pria\ ua\, lo\ geh lòt jòi drà ka\ bro ka\ bro tàm ala\ tiah nhơl chờ, drà rang tơlik, dơ\ ràng phan. Lo\ H’ Yam ai git:“Tu\ sơnrờp ồi he tà` geh cau nac ờ hoan kờ` ngan, lài jơh la bơh khà niam, dơ\ 2 la bơta li la sơnđan ồi ờ ua\, den tàng kan ngan geh tac, mơya mờ bơta geh lơh ngan mờ bơta kờ` broa\ tà` ồi den tàng ờ ngòt bòr glar,  tềng lơi geh lơh drà geh tu\ càr dong kờl jơh, geh tu\ càr mìng dong kờl di 50% mơya he  gam pơnjat tai geh ai phan he geh tus nàng  he gơtùi geh tac ua\ tiah”.

            Bơh 10 na\ cau tàm mpồl bơh sơnrờp,  tus tu\ do,  mpồl lơh sa bal neh geh 42 na\ cau mờ 100 na\ cau lơh broa\ jat kàl, mờ khà pria\ geh  tơl na\ cau  dùl nhai bơh 2-3  tơlak pria\. Do la khà pria\ geh tờm ngan tus mờ cau ùr kòn cau Rơđê,  mìng kuèng ngan mờ broa\ lơh  mìr sre. Rlau mờ hơ\ tai,  broa\ sùm lơh mờ bơtàu tơngguh bơh mpồl lơh sa bal tà` ồi Tơng Bông neh pơ gồp ngan tàm broa\  sền gàr broa\ lơh bơhìan bơh kòn cau. Lo\ H’ Bluen Niê cau tàm mpồl lơh sa bal ai git:“H’ Yam la dùl na\  cau kờ`  gơboh ngan broa\ lơh, kis niam ngan, bi jơh broa\ jơh nùs ngan bơto bơtê tus ala\ cau gam kơnòm  bè bol oh broa\ tà` ồi. Mờ rài kis bi dê kung sền gròi ngan tus oh mi cau ùr, tus lùp lap tu\ kòp tê jê sa\, tam pà bal bơta chờ. Oh mi tàm [òn sền ngềr ngan tus mờ H’ Yam”.

            Lơh broa\ nhap nhar, jơh nùs, geh kơnòl, lo\ H’ Yam Bkrông neh geh làng bol pồ lơh cau atbồ [òn Tơng Jú bơh  ua\ nam do, Jat ồng Phạm Văn Trường kuang atbồ anih duh broa\ làng bol ntum Ea Kao, lo\ H’ Yam Bkrông geh ta\ pơ gồp kuơ màng ngan tus mờ bơta sền gàr ngap lơngai gùng dra\ bal, bơtàu tơngguh lơh sa mờ sền gàr bơhìan chài rgơi  yau kòn cau tàm [òn lơgar, pơ gồp bal ai  Ea Kao  gơs la ntum tơl khà [òn lơgar pa sơnrờp  rlau jơh bơh [òn dờng Buôn Ma Thuột. Bòn Tơng Jú geh rlau 380 hìu mờ rlau 80% la cau Rơđê, lài do la   tiah ờ suk ngan bè  bơta gùng dra\ bal, khà hìu nha\ rbah gam ua\,  mơya tu\ do mìng gam 8 hìu rbah. Ồng Phạm Văn Trường đơs:“Lo\ la cau  atbồ [òn mờ la cau atbồ mpồl lơh sa bal tà` ồi. Bơh ua\ nam bè hơ\, lo\ neh ai geh broa\ lơh ua\ ngan tus làng bol kis bơh yau. Pơnyơu bè khà hìu nha\ rbah hơđơm 400 rbô dùl nhai, mơya dùl na\ cau geh lơh geh tàm broa\ bơhìan yau den geh bơh 1 tơlak mơ gùl tus 3 tơlak pria\ dùl nhai, bè hơ\ do kung la broa\ lơh sang sơbì jơgloh tơmù rbah dùl bơnah. Mờ bơnga\ bơh cau ùr, den lo\ la dùl na\ cau khin lơh khin  kơnòl mờ [òn lơgar. {òn  lơgar kung neh geh dong tơl bơta tài tàm tiah làng bol kòn cau den  bol a` kung sền gròi dong tơl bơta ai geh broa\ lơh dong kờl  broa\ lơh hơ\, bol a` kung geh bơnah dong lài jơh nàng chul  tus mpồl lơh sa bal do slơ ngai slơ bơtàu tơngguh”.

            Mờ ala\ cồng nha jak ngan,  tàm srơh  broa\ lơh cau ùr dong bal bơtàu tơngguh lơh sa,  tơmù rbah kơljap,  lo\ H’ Yam Bkrông neh geh mpồl tam klac mpồl lơh sa bal Việt Nam jàu khà jờng Cup vàng “Mpồl lơh sa bal tài mpồl bơtìan gơs gơs, gai lòng lơh broa\ khà 3 mờ ua\ ngan sra\ jờng bơh anih duh broa\ làng bol càr Daklak, mpồl tam  klac lơh sa bal jàu pà.

                                      Cau cih mờ yal tơnggit K’ Brọp