VOV4.K’ho - Mờ bơta lơh ngan tàm broa\  lơh lam sồr, dong kờl, tơngai lài, mpồl  cau gơbàn sơnơm khih lơh aniai dioxin càr Daklak neh dong kờl tus ua\ ngan cau gơbàn aniai sơnơm  khih dioxin sơrlèt gan kal ke, geh tai ua\ bơta pin dờ` tàm rài kis. Bơh ala\ broa\ lơh mpồl dê, ua\ ngan cau tàm mpồl geh rài kis kal ke neh  geh dong kờl,  geh ua\ bpta nàng bơtàu tơngguh lơh sa phan bơna.

            Nam do neh rlau 35  sơnam, mơya lo\ Trần Thị Kim Tiến kis tàm [òn 4, ntum Ea Bhôk, kơnhoàl Cư\ Kui`, càr Daklak gam ờ hềt bau sơl mờ gam ơm  bè hơ\  ròng mè kra rlau 70 sơnam mờ 2 na\ cau bi gơbàn  aniai bơh sơnơm khih dioxin. Lo\ Tiến ai git, lài do bèp lo\ geh lòt ling gơbàn gơ tờp sơnơm khih dioxin bơh ling lơgar Mỹ rơsĩh tàm rài tam lơh,  tơnơ\ do tu\ bau mờ mè lo\,  deh geh 5 na\ kòn den 2 na\ kòn tơnhua kung gơ tờp sơnơm khih  sơl. Bèp lo\ chơt pơgap mờ do di 3 nam,  2 na\ bi dờng lo\ dê kung sùm gơbàn kòp tê jê sa\,  bồ  tơngoh ờ  ngac bè cau dê, tu\ kah, tu\ ờ, ờ ua\ bơta   drơng tus sa\ tờm den kơnờm mờ cau ndai. Lơh sa hìu nha\  jơh 4 na\ tu\ do ndrờm  geh kơnờm ngan mờ lo\. Nam 2015,  lo\ geh mpồl cau gơbàn aniai sơnơm khih diôxin kơnhoàl Cư\ Kui` ai lo\  Tiến càn 10 tơlak pria\ blơi dùl nơm kơnrồ me deh kòn. Kơnờm bơh  geh sền gàr ròng siam niam, kơnrồ neh dờng  mờ  neh bun. Lo\ Trần Thị Kim Tiến đơs:“Tơnơ\ geh dong kờl hìu nha\ blơi geh kơnrồ kòn den hìu nha\ kung gam lơh ngan sền gàr ròng siam. Hìu nha\ ơn ngài jơh ngan tus mpồl, ala\ gơnoar atbồ neh dong  geh bơta nàng hìu nha\ geh khà pria\ do,  ai geh broa\ nàng lơh”.

            Bal mờ hìu nha\ lo\ Tiến, tàm nam 2015, mpồl cau gơbàn aniai bơh sơnơm khih dioxin kơnhoàl Cư\ Kui` gam geh dong kờl hìu nha\ ồng Vũ Văn Giang kis tàm ntum Ea Hu, càn pria\ ròng kơnrồ. Ồng Nguyễn Khắc Hữu  kuang atbồ mpồl cau gơbàn sơnơm khih  dioxin lơh aniai kơnhoàl Cư\ Kui` ai git,  do la dùl tàm ala\ broa\ lơh mpồl dê nàng dong kờl ala\ cau gơbàn aniai sơnơm khih dioxin geh càn pria\, bơtàu tơngguh lơh sa. Bal mờ hơ\, mpồl kung geh sùm bơyai lơh ala\ broa\ lơh lùp còp, dong kờl cau gơbàn aniai kòp jê hala rbah, kòl yan bè lơh sa. Mpồl cau dong kờl sơnơm khih dioxin lơh aniai kơnhoàl Cư\ Kui` kung la dùl tàm êt ngan mpồl crơng gơs geh 100% mpồl bơh  kơna\ ntum gờ` ngan, sùm gàr geh khà  pria\   nàng lơh broa\ geh cồng nha. Bơh tu\ crơng gơs tus tu\ do, mpồl neh lam sồr bơh ala\ bơta pràn, lơh geh 3 nơm hìu dong bal, kờp pria\ tơl hìu tus 60 tơlak pria\, pà ala\ cau tàm mpồl kal ke bè hìu ơm, jàu pà ua\ ngan phan  pà ai tus ala\ cau tàm mpồl kờp pria\ geh tus git nđờ jơt tơlak pria\. Geh ala\ cồng nha pa đơs, bal mờ bơta kờ` bal, dong kờl bơh ala\ cau dong kờl niam den kuơ màng ngan la bơta sền gròi dong kờl bơh ala\ kơna\ gơnoar atbồ lơgar  mờ  bơta tus at tê bal bơh gùt mpồl  bơtìan. Ồng Nguyễn Khắc Hữu ai git:“Pah nam den mpồl  kơnhoàl kung dờp geh bơta sền gròi bơh ala\ gah, sơnah, mpòl kung geh lơh ngan sền gar, dong kờl cau gơbàn aniai. Pa do den mpồl neh blơi geh 2 nơm kơnrồ ai  2 hìu nha\ ròng,  dong kờl cau gơbàn aniai.  Tus do den anih duh broa\  gah tề  lam gùng dra\ bal dà lơgar  kơnhoàl geh  dong ai tus mpồl 30 tơlak pria\. Tu\ do, mpồl neh jòi geh ala\ cau nàng   dong kờl mờ gam bơyai lơh lòt blơi kơnrồ kờ` dong hìu nha\ cau gơbàn aniai kal ke  kờ` bơtàu tơngguh ròng phan”.

            Càr Daklak tu\ do geh rlau 5.600 na\ cau gơbàn gơ tờp sơnơm khih dioxin lơh aniai. Bal mờ broa\ sền gàr niam pria\ geh dong  kờl pah ngai, broa\ lơh tus mờ ala\ cau gơbàn sơnơm khih dioxin lơh aniai jat  dà lơgar ai, mpồl gam sền kuơ lam sồr ala\  khà pơlam sồr geh,  trơ gùm geh pria\ jền  geh cồng nha. Bơh khà kes pria\ do, tơngai lài, ala\ kơna\ mpồl geh dong kờl lơh 62 nơm hìu dong kờl bal mờ dong geh lơh niam wơl 27 nơm hìu,  bơyai lơh tus  lùp còp,  pơn dờm pơn iang, pà phan ai tus ala\ cau kờp pria\ geh tus rlau 3 tơmàn 200 tơlak pria\, jàu pà pria\ bơsram,  rơndeh  chồl  mờ tê, sra\ tềm pềr pria\ jền, dong  kờl kal ke nisơna mờ dong kờl pria\ lơh sa ai tus git nđờ rhiang cau  na\ cau  gơbàn sơnơm khih diôxin lơh aniai. Mìng is  tàm 6 nhai  bồ nam do,  mpồl neh lam sồr  geh mờr 600 tơlak pria\, dong kờl 10 hìu nha\ ua\ ngan kal ke càn pria\ blơi kơnrồ nàng ròng, kờ` bơtàu tơngguh lơh broa\ sa. Ồng Ngô Song Hào kuang atbồ mpồl cau gơbàn aniai sơnơm khih dioxin càr Daklak ai git:“Broa\ lơh  bơh kes pria\ dê la niam ngan, kes pria\ geh atbồ nền nòn ngan, geh kơrnuat ngui di bơta kờ`. Tu\ mờ ala\ cau gơbàn sơnơm khih dioxin kòp jê tus mut tàm hìu sơnơm sơm kòp  hala  geh cau gơbàn aniai geh rài kis ua\ ngan kal ke den geh ala\ kơna\ mpồl  yal tus bol a` nàng mut lơh mo mờ cau  gơbàn aniai di pal mo. Bulah  khà pria\ ờ ua\, mơya geh lơh di bơta kờ` drơng broa\, dong kờl tơn tus mờ cau gơbàn aniai. Ua\ hìu nha\ gơ lơh ngoh rngac ngan, chờ hờp ngan”.

            Mờ ala\ bơta lơh ngan bơh  kơna\ mpồl tàm broa\ lơh,  kes pria\ bơh mpồl  cau gơbàn aniai sơmơm khih dioxin càr Daklak slơ ngai slơ dờp geh bơta sền gròi, bơta  kờ`  bal bơh ala\ kơna\, gơnoar atbồ, ala\ cau dong kờl is,  anih lơh broa\, mpồl lơh sa ka\ bro. Bơh ala\ broa\ lơh dong kờl,  dong kờl bal  mờ bơta lơh ngan, sơrlèt kal ke brồ guh,  rài kis bơh hìu nha\ ala\ cau gơbàn aniai sơnơm khih dioxin geh bơtàu tơngguh  ai go\ niam ngan

                   Cau cih mờ yal tơnggit K’ Brọp