VOV4.K’ho - Kờ` tơngguh git wa\ bơh làng bol, gơnoar atbồ ala\ kơna\ bè bơta kuơ màng bơh broa\ lơh jàu pria\ sền gàr brê mờ phan bơna brê tus mờ rài kis kòn bơnus, bơtàu tơngguh lơh sa mpồl bơtìan mờ gàr niam ngap lơngai dà lơgar, rlau 5 nam do, kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê càr Kontum neh geh ua\ ngan broa\ lơh mblàng pơlam ngan ngồn.
Di mut tàm nam bơsram pa, kes pria\ geh dùl broa\ lơh pa, bơceh pa, hơ\ la bơyai lơh broa\ lơh yal tơnggit “Lòt bal mờ oh tus hờ hìu bơsram”.
Tơnơ\ ala\ nhai rlô bơkang chờ hờp, tơnơ\ ala\ ngai do, rlau 460 na\ kơnòm bơsram bơh Hìu bơsram kai I ntum Đak K’roong, kơnhoàl Đak Glei neh lòt bơsram wơl mờ hìu bơsram kờ` gơboh. Bal mờ tìp wơl gơp bơyô, cau pơgru, mo tơn tàm bui bơsram sơnrờp tus hìu bơsram, ala\ oh geh tus bal dùl broa\ lơh geh pơrya ngan bơh kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê càr Kon Tum bơyai lơh, hơ\ la broa\ lơh yal jơnau tơnggit “Lòt bal mờ mờ oh tus hìu bơsram”. Do la broa\ lơh lam bồ ai tus ala\ broa\ lơh bơh kes pria\ di mut nam bơsram pa, nàng bơtàu tơngguh git wa\ bơh ala\ oh bè bơta kuơ màng tus mờ brê mờ rài kis kòn bơnus. Pơgru Phạm Hữu Trọng kuang jat jơng atbồ hìu bơsram kai I Đak K’roong ai git:“Ntum Đak K’roong la dùl tàm ala\ ntum rbah bơh kơnhoàl Đak Glei. Ua\ ngan ala\ kơnòm bơsram tàm do la oh kòn làng bol kòn cau kis rềp brê. Rài kis ua\ ngan kơnờm bơh brê, lơh mìr. Ngai do, hìu bơsram chờ ngan geh kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê tus pà sra\ cih, pà phan ai tus ala\ kơnòm bơsram. Bơh broa\ lơh ai tus ala\ oh in, a` pin dờ` la ala\ oh geh git wa\ rlau tàm broa\ mlàng pơlam tus mè bèp, tus oh mi he, tus mpồl bơtìan tiah he gam kis bè broa\ kờ` pal sền gàr niam brê”.
Bơh broa\ lơh mblàng yal mờ bơr, mblàng yal tơn, kơnòm bơsram geh dờp git jơnau bè brê mo tơn tềng tiah he gam kis mờ bơta bal bè broa\ atbồ sền gàr brê bơh [òn lơgar. Bal mờ hơ\, ala\ oh kung geh yal tai bè ua\ ngan jơnau tơnggit kuơ màng ngan tus mờ brê mờ la “nha klờm soh tơlir bơh plai ù” kung bè tàm bơtàu tơngguh lơh sa mờ sền gàr bơhìan chài rgơi bơh làng bol cau Tây Nguyên. Di tu\ mut nam bơsram pa, kờ` geh lòt bal mờ ala\ oh tus hìu bơsram, kes pria\ geh jơnau bơceh yal bè broa\ lơh sền gàr brê, bơtàu tơngguh brê mờ broa\ lơh jàu pria\ sền gàr brê geh lip tềng bơdĩh pang ngkàr sra\ cih pà kơnòm bơsram. Oh Y Minh Trà bơsram ơdu\ 5A ai git:“Ngai do oh tus lòt bơsram, oh chờ ngan tài ala\ wa neh ai pà ala\ oh in sra\ cih. Oh geh lơh ngan sền gàr niam mờ bơsram jak ngan. Oh geh sền nền nòn ngan bè jơnau yal tơnggit bè brê tàm pang sra\ cih kờ` git wa\ rlau tai bè brê”.
Jơnau bơceh lip geh cih jơnau tơnggit sền gàr, bơtàu tơngguh brê mờ ngan la broa\ lơh jàu pria\ sền gàr brê tềng pang ngkàr sra\ cih pà ala\ kơnòm bơsram neh lơh geh ua\ ngan bơta kuơ. Bal mờ dong kơnòm bơsram tàm tiah sar lơgar ngài, tiah làng bol kòn cau bơh càr Kontum geh sra\ cih, tơnggu me geh mblàng pơlam tềng pang ngkàr sra\ cih geh đềt mềr bal mờ ala\ oh tàm gùt nam bơsram. Pah ngai tu\ mè bèp mờ cau pơgru sền jơnau bơsram tàm sra\ cih bơh ala\ oh, kung geh go\ jơnau yal tơnggit mờ kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê ai tơlik, bơh hơ\ lơh geh bơta gơ rề ơnàng, bơtàu tơnguh git wa\.
Ồng Hồ Thanh Hoàng atbồ kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê càr Kontum ai git tai:“Broa\ lơh mblàng pơlam sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê mờ mut lơh broa\ lơh jàu pria\ sền gàr brê la broa\ lơh tờm ngan bơh kes pria\ sền gàr mờ bơtàu tơngguh brê. Mblàng pơlam geh ua\ bơta ngan, bơh ba\o, tàm rơdio, tơvi, bơh sra\ dùl pang, áp phích... Broa\ lơh lip tơnggu me mblàng pơlam tềng pang ngkàr sra\ cih phàt kơnòm bơsram in geh dong kơnòm bơsram geh sra\ cih lòt bơsram mờ tơnggu me do geh đềt mềr mờ khi sùm tàm gùt nam bơsram. Broa\ lơh yal tơnggit bơh bol a` dê la wèt tus 106 hìu bơsram kai I tàm ala\ ntum geh broa\ lơh sền gàr brê càr dê. Bol a` geh ai gơ tus hờ hìu bơsram jàu hìu bơsram mờ anih duh broa\ làng bol ntum in. Bơh hơ\ ntum mờ hìu bơsram geh phàt tus tàm tê ala\ kơnòm bơsram”.
Cau cih mờ yal tơnggit K’ Brọp
Viết bình luận